dissabte, 7 de juliol de 2012

Article 50 (La Competència)


Puedo acercarme al estrado señorita? Muy bien... Puedo dirigirme al tribunal? Gràcies. 
Señores del tribunal los sudaques emvés de decir "competició" dicen "competeeeéncia". Un dia vai escoltar una crítica sobre les competincions d'escalada d'aquesta: "No són una buena manera de enseñar lu que és la escalada". Quien dijo esto? No importa! En tiempos de Franco estaría muerto! Yo no iestic en dacord. Les diré una cosa, yo sí que pienso (y luego existo que decía aquél griego, cuando Grécia estaba un poco mejor que ahora que los alemanes les estan dando por detrás nunca mejor dicho...) que les competincions son una buena manera de enseñar el significado de l'escalada de-por-ti-va. Algú, que no té els huevus com se tenen que tenir, perquè firma como Anónimo en los comentarios de l'Artículo 49 barra 4 se va flipar un ratu i va parlar del "grau real...". ¿Qué es eso? ¿Eso què es, éh? Que cullonts és el maldito grau real??
Buenu, sobre el grado ya sa dit de tot no? Que no existe..., que ha muerto... ¡¿Pero com se pot morir una cosa que no esta viva!? 
Y ustedes se preguntaran quina relació i té La Compètencia amb el dichoso grado? Pues bé, tots estarem deacuerdo que una de les coses més alucinans de l'escalada, en el caso de la de-por-ti-va y la otra también (Gutiérrez que le veo...), és que no te tens que emfremtar a ningú! Tu eres tu pròpio rival Joe, tu própio enemigo! Tu i la puta paret, claro! Esa experiencia única y personal... I com en conseqüència el grado també! Único i personal. D'aquí venen molts dels problements i discusions. Problements i discusions que només sa produeixen a la roca. A La competència no! Perquè a La Competència guanya qui arriba més amunt y punto pelota. Un sol tientu, a vista i la mateixa via para todo el mundo! Sin trampa ni cartón! 
Hi ha altres competidors, sí. Però no luchas contra ellos, si caus, te caes tu solito. Ningú ta fa caure. Aquet és el grau real. El que guanya és el que fa més grau! Y punto! Això sí que és real, sa veu, amb jueces (sin la venda señorita), público y el pánic exscénic.
Mientrestanto, en la roca, van passant cosses. L'escalada a vista no importa... Bàsicament perquè sinó encadenes ia pots començar a buscar una altra via. Y como no sesas bueno vas a tener que cambiar de sector y a patear más que el Pepe del Madrit y a hacer mas kilómetros que el ave (el de Madrit-Barcelona, porque los otros ni se mueven ia) y te vas a arruinar amb el preu de la gasolina... Y llavorens sale más a cuenta treballar per proyectes. I aquí comencen els problements. Aislamiento. Mesos y años de dedicación. Etc. I quan encadenas arriba el maldito dilema! No hi ha competència señores!! Intentes comparar amb les últimes vies que has encadenat, que t'hagin costat un esforç similar, però d'això ia fa siglos!! Poses un grau (totalment a boleo perquè has perdut la prenspectiva) i si ets un escalador punteru (o puteru... que també podria ser...) hi has d'afegir el dilema de la pressión de los pantrocinadores, que ta diuen que té que sé notícia!! Té que sortir a la premptsa!! No te jode!! I si pot ser en el Playboyn millor!! 
És una conclusió difícil d'assumir señores del estrado. És cert, a l'escalada no t'afremtes a ningú. Ningú ta fa caure. Però necessites La Competència per saber el grau real. Necessites La Competència (el millor programa de ràdio que es fa ara mateix), altrus escaladors que encadenin, opinin,... 
No volieu demoncràcia?! No volieu demoncràcia??!!
Pues aquí la teniu.
No tengo más preguntas señorita.

Jep Cabestany
(Un català-franquista-machista)
La Competència:
 12h - 13h a Rac1 
87.7fm 

2 comentaris:

Jose luis parada ha dit...

Oooooooh, mmmmmh...eszosz eszcaladoooressssz szudadosz y muszculaaadosssss, ooooh,mmmmh...bhhhh, posz yo lo decoto todo y a ver szi nosz diszcutimosz....ahhhhh...mmmmh.

Lo mio esz el flashz, por delante y por detraszh....oooh..mmmmh

Víctor ha dit...

El grau és el sistema. La competència és el sistema! Fuck the system!


Tothom es queixa del sistema però tots el fem servir, ja sigui per apuntar, piar, decotar o criticar però sempre el grau present. A final en realitat només existeixen dos graus, ho pots fer o no.

Màquinaaaaa!