dijous, 26 d’abril de 2012

Article 46 (Abandonar)


"Hi ha moments a la vida en els que tens la necessitat de fer balanç, de fer inventari de tu mateix; de lo bò i de lo dolent. Arriben moments en els que vols comprovar si les teves pròpies aspiracions segueixen sent les mateixes o, si ho han fet, de quina manera han canviat. Per tal que aquest examen pugui servir ha de ser general i despietat. És una valoració difícil que està a mig camí entre la simpatia cega que hom sent per un mateix i el despreci.(...) Doncs bé, ha arribat el moment. 
(...) He escalat muntanyes impossibles per coneixe'm millor, per trobar la meva autèntica dimensió. Ho he fet empès per la bellesa de la naturalesa alpina i pel plaer de saber.(...) El vell concepte filosòfic dels anys cinquanta està basat en el rebuig del context social i la cerca d'una alliberació.(...) Així ho he decidit. Baixaré de les muntanyes, però no per quedar-me a les valls. Des de dalt he vist horitzons no menys grans que els de l'alpinisme.(...) Aniré a selves, deserts i mars llunyans, viatjaré a illes perdudes, a fons marins encantats, a muntanyes i volcans fabulosos, tocaré latituds glaçades, coneixeré gents primitives, animals salvatges, restes d'antigues civilitzacions... I ho faré amb el mateix esperit i amb els mateixos límits que sempre m'han acompanyat cap als cims.(...) La meva elecció no és una traïció a la muntanya, sinó una extensió del meu interès per la naturalesa en el seu sentit més ampli.
(...) És innegable la fascinació exaltadora que exerceix l'impossible, que, juntament amb lo desconegut, ha encoratjat sempre l'aventura humana. Lo que avui és impossible pot no ser-ho demà. I lo que per un és insuperable pot no ser-ho per un altre més dotat i preparat. Però el que sí està clar, és que l'impossible, perquè segueixi sent facinant, ha de ser conquistat, mai destruit. Els cims impossibles, escollits per l'alpinista com una mesura d'un mateix, han de ser enfrontats amb mitjans purament humans i no recorrent a tècniques aplanadores que tenen el mateix efecte que una piconadora. No s'hauria d'oblidar que les grans muntanyes tenen el valor de l'home que es medeix amb elles, sinó, resten allí, com estèrils munts de pedres.
(...) Les muntanyes no són més que un reflexe del nostre esperit. Cada muntanya és petita o gran, generosa o avara, en la mesura del que nosaltres som capaços de donar-li i demanar-li. (...)"

Text extret del llibre:
"Montañas de una vida"
De: Walter Bonatti

El text és un resum de l'explicació que dona un dels millors alpinistes de la història quan en cim de la glòria decideix sobtadament deixar l'activitat amb tant sols 35 anys. Més enllà d'un currículum impresionant Bonatti el que va vdeixar va ser una profunda petjada de filosofia de muntanya que encara avui es resisteix a desaparèixer. Va abandonar l'activitat, però no els ideals.



13 comentaris:

"PACA" ha dit...

gràcies uri!

Víctor Mañosa ha dit...

Novament un text preciós, i commovedor, ple de valors.

Anònim ha dit...

Uri, aquest text tindri d'estar escrit a les parets del PXB.
Fes-me cas, valdria molt la pena.
Manca humiltat en aquest món de la vertical... Tant sols cal fer una ullada a uns quant blocs per veure-hi clar.
Salut i felicitats per recuperar a un gran visionari
Isidre

nenivan ha dit...

bua, que gran, no sé quants cops ho hauré llegit i sempre impressiona, sempre trobes aquell detall o aquell concepte que en lectures anterios no havies captat i que ara et torna a fer bullir com el primer cop.
Encara ara viviem de l'herencia que ens va deixar el més gran, el més pur.

Anònim ha dit...

"I lo que per un és insuperable pot no ser-ho per un altre més dotat i preparat..."

Simplement és el "cicle" de la vida, no?

Tenim mitomania selectiva, tots plegats

ANONIM XXI ha dit...

Isidre

L'ESCALADA i allò que implica, l'envolta o es fa NO ÉS ALS BLOCS...no t'enganyis...

la HUMILITAT tampoc és als LLIBRES, a les CONFERENCIES, a la FAMA, o a les grans gestes "per se"...

Anonim: SI que és el "cicle de la vida" , que dius tu...precisament per això, encara que cal reconeixer que hi ha "vides" molt més plenes i profitoses que altres, i les que "aporten" quelcom mereixen ser recordades, admirades i sobretot reflexionades, no?

Tantmateix és molt facil enlluernar-se, enlluernar-nos, i creure que "algú" pel que ha fet, dit o representat té una sabiesa, o una experiència que permet determinar com han de ser o haurien de ser les visions dels altres.

En realitat un ALPINISTA com BONATTI, és una persona que va encarar la muntanya amb la seva visió personal ( bona o no), el qual li va suposar un feedback determinat en forma de FAMA per un costat i de PROBLEMES inmensos ( judicis, defenestracions, etc), per altres...

Algú molt "humil" i alhora actiu una vegada va dir:
"No se puede ser un héroe y a la vez pretender sobrevivir."..era en REINHARD KARL...

En GEORGES LIVANOS, per contra, expressava que Georges Livanos
"Lo esencial no es escalar rápido, sino durante mucho tiempo."

i finalment, si parlem de PIONERS i gent que realment va poder marcar les regles d'aquesta activitat, em quedaria amb TITA PIAZ...i la frase més bona que mai s'ha dit en tot això que debateu:
"No entiendo que se quieran imponer reglas a los montañeros, reglas restrictivas que reducen el alpinismo a una actividad codificada. Vamos a la montaña para ser libres."

Apa, que el que ara ens ABANDONA de VERITATS és el GUARDIOLAAAAAAAAAAAAAAA!!!!

Salut i escalada

Pd: Algú recorda en Tomas Gross??? Aixo si que era humilitat...

Anònim ha dit...

Anonim XXI
Tens raó amb lo dels blocs. No m'has interpretat b o no m'he sabut explicar; volia dir que a molts blocs dels que còrren la humilitat justament no és el se fort...
Merci
Isidre
P.d i dels més humils no en podem ni parlar pq ni tant sols ns coneixem els seus noms...Fan i desfan i punt.
Salut

Anònim ha dit...

És curiós com un mateix text es pot interpretar de tantes maneres diferents.

Anònim:
La meva intenció no era mitòmana. Crec que no puc 'copiar' un fragment d'un llibre com si les paraules fóssin meves. Era obligatori citar l'autor.

L'objectiu era destacar la filosofia que ell tenia envers les muntanyes i els seus reptes. El concepte que les muntanyes no són difícils o fàcils en si mateixes sinó amb l'esperit, els mitjans, circumstàncies, amb les que t'hi enfrontes.

Jo entenc que aquell més dotat no supera ningú (cap mite), supera el repte... I mai superaràs els que abans ho han intentat perquè els mitjans i les circumstàncies mai seran les mateixes. Aquesta és la bellesa de l'alpinisme: la superació personal.

De totes maneres, hi ha gestes que mai es podran superar. Ningú podrà superar els pioners, els primers. El primer de pujar l'Everest, de fer la visera en solo, de fer 9a, la nose en lliure...

Ni tant sols es poden superar els segons, ni els tercers,... només es pot superar allò que resta impossible, per fer, insuperat... i no són els mites precisament.

Anònim XXI
Estic d'acord a mitges amb el que dius:
- L'escalada es pot trobar als blocs tant com de vegades no la trobes a la muntanya.
- L'humiltat pot ser a les conferències i llibres, encara que de vegades no.
Ja sé que sona a tòpic, però no es pot generalitzar.

Pel que fa a les normes, no serien necessàries si hi hagués sentit comú, cultura de muntanya i respecte per la història. Però com que això avui en dia escasseja, doncs... Jo reivindico el sentit comú! Però per damunt de tot l'estil pur. Com diu el text l'estil purament humà.

La 'derrota' o abandonar són part de l'escalada i no passa res.

Com vaig sentir dir en una conferència d'en Kurt Diemberger: "L'energia d'un objectiu no aconseguit et servirar per assolir-ne un altre que mai havies imaginat".


Att,
Oriol Dubreuil

Gràcies a tots pel debat, aquest cop amb respecte.

xavierlladoblog ha dit...

Molt bon text de Walter Bonatti.
La muntanya et fa aprendre moltes coses, cadascú potser li sap trobar alguna cosa. Perquè tanta poca gent fa muntanya? No ho he entès mai. Però sempre he dit que ja ens va bé als que ens agrada.

Xavi

Anònim ha dit...

Poca gent fa muntanya? I que Xavi, Altre gent obté el mateix que tú però al mar, o fent teatre, o corren maratons o tocant el saxo etc etc

J

Anònim ha dit...

Espero que si com han suggerit ho escrius a les parets de la PXB, siguis una mica més curós amb les faltes... que el text està «copiat»!

Anònim ha dit...

Uri,

Per en Preuss en Bonatti seria un heretge...igual que per els avctuals tradicionalistes del clean...


Per en Tita Piaz seria un encasellador de la escaladam igualq ue per a en Livanos un radical...i al costat d'en messner seria algú molt discret igualq ue al costat d'en gross seria un vanitós...

Tot té una mesura..i, en el fons, ningú esta lliure de cap pecat...

Precisamentalloq ue va fer correcte va ser defugir de mnitificacions degut a que es va veure envoltat de gent que el va usar en el seu interès,,,mentre que en el fons ell era el contrari que volia...

Anònim ha dit...

Anònim,

Si hi has trobat faltes d'ortografia, em disculpo, és fruit de les meves limitacions. El text és copiat i traduït. Si no hi veus cap inconvenient t'agraïria que em diguéssis totes aquestes faltes, les corretgiré encantat. Sinó ho vols fer per comentari fes-ho per mail i sinó ho vols fer, tant fa, gràcies igualment.

Pel que fa al nom, i els noms que citeu... doncs bé, no he citat el text perquè fos ell el W.B. sinó pel missatge que hi ha darrera les paraules. És per això que no he considerat important esmentar el seu currículum, ja que crec que és el de menys. Així que quedi clar que no el considero el millor, ni el més pur. Però si que aquest text representa moltes coses amb les que hi estic d'acord. Això és tot.

Algun dia, sempre des de la meva ignorància i des del que hagi pogut descobrir llegint o per internet parlarem de'n Preuss de qui, pel poc que sé va ser poc menys que un pioner de l'estil pur...

Gràcies pels comentaris.

Att,
Oriol Dubreuil