dimarts, 14 de febrer de 2012

Article 39 (Consum)


Avui en dia el teu estatus social es medeix pel teu sou, el cotxe que condueixes, la casa on vius, etc... En el món de l'escalada passa el mateix. A tots ens ha passat que, enmig d'un sopar o una festa que no té res a veure amb el món de la muntanya, després de descobrir que el nostre interlocutor practica l'escalada formulem la pregunta que més mal ha fet a l'escalada: "I quin grau fas?". Obrim de vat a vat la porta a la mentida, si et contesten per sobre del III+ segur que és mentida o no estem davant d'un escalador. Si ens contesten per exemple un "7b" a seques sabrem que aquella persona està mentint. Perquè el que hauria de respondre una escalador sensat seria: "a vista o treballat?" I després hauria de dir "el màxim grau que he fet a vista és o el màxim grau treballat que he fet és..." Perquè senyors us puc assegurar que ningú té un grau a vista consolidat, és a dir que el 100% de les vies d'aquell grau les encadeni. Hi ha molts tipus de roca, moltes escoles, hi ha vies expos, vies d'adherència, vies que s'han d'autoprotegir, off-widths, vies descompostes... Vull dir que si volem començar a discriminar si a davant tenim un papanates o un escalador haurem de preguntar-li a quins llocs escala, quines vies ha fet, si ha fet mai algun solo, si creu que les fisures han d'anar acompanyades de parabolts o quin escalador admira... Amb qualsevol d'aquestes preguntes aconseguirem més informació que preguntant pel grau. Però ja sabeu, com diu el gran ABC, el consumisme ha arribat en el món de l'escalada (des de fa molts anys) i l'estatus és molt important, la xifra! Com més alta sigui la nòmina, com més corri el cotxe, com més llarga la tinguis més feliç i bon escalador seràs. I sinó la tens prou grossa, no pateixis que els del 8a.nu s'han inventat una lliga que a base de fer moltes hores extres pots superar a d'altres que currant menys cobren el mateix...

La carrera ja fa temps que ha començat, no ho sabies? Quina edat tens? Ets massa jove! Ja cal que t'espavilis perquè vas amb molt de terreny perdut? Escala, escala, escala! Espavila, espavila, espavila! Estrés! Stréss! Stressss!! No has escalat aquest cap de setmana? Malament! Quan arribis a casa fes 100 dominades, al gimnàs fes 1.000 moviments. Cada dia! Merda! M'he lesionat! No cobraré a final de més! Hauré de deixar el 8a per una altra vida...

PD: No pateixis, et convido a estirar-te sobre una roca sota el sol, gaudir del vent i deixar d'escalar. Almenys com ho has fet fins ara. Sabies que hi ha un lloc que es diu Tabor? Es mereix una visita, escalada pura. No sé quin grau és... No ho podràs apuntar al 8a.nu... Però no ho oblidaràs...

29 comentaris:

roger blasco ha dit...

SE M'ACUDEIX UNA PREGUNTA PER RESPONDRE LA DE QUIN GRTAU FAS... ENCARA ET DEIXA MÉS FORA DE JOC....
ESCOLTA QUIN GRAU FAS?....RESPOSTA: EN ARTIFICIAL O EN LLIURE?

Isidre ha dit...

Doncs a mi se m'acut una resposta més fàcil i aplicable al consum material i escalador.
"No és més feliç el que més te si no el que menys necesita"

Ja us ho podeu anar aplicant escaladors de saló.
Salut

Anònim ha dit...

Per això he deixat de "consumir" escalada.

vane ha dit...

Tio !!! Quin post més dolç ... m'has fet somriure. Apliquem-ho a tot doncs? aturem-nos i gaudim del que fem, sentim, pensem. Està clar que quan comences no estàs tant capficat amb els graus, fas el que pots i el que no es queda a mitges, però a mida que passa el temps la numeració cobra més importància i sembla que necessitis numerar el que fas, de fet, costa no avergonyir-te quan no encadenes un 6a a vista i més si entrenes entre setmana. Per tant, se'ns oblida l'essència: el saber disfrutar de tot plegat.

Anònim ha dit...

la escalada esportiva es defineix amb graus així com les maratons amb minuts.

i la escalada de pared es defineix amb lletres D,MD,ED, ABO

i les pistes d´esqui amb colors

no vols graus? no facis esportiva. però dificilment evolucionaràs i et motivaràs sense poder tenir cap referencia

el conill de alicia

Anònim ha dit...

Molt bé conill però a l´escalada sí no encadenes ets mal vist i sempre al límit a més tenen una pàgina on publicar els vuitens siguis èlit o no.
Hi ha massa bocamoll.
És el que diu l´Oriol sempre al límit, sempre al màxim grau, sempre encadenar, sempre observat.
En molts anys de fer atletisme, per plaer, mai m´han qüestionat els temps que he fet.

Vinga a seguir treient spits i burins i "jo escalo més pur que l´altre".......

Oriol ha dit...

Pel Conill de l'Alícia, que més aviat sembla que sigui directament l'Alícia en el país de les meravelles... Jo encara diria més l'Alicia Sanchez Camacho en el país de la majoria absoluta: Les coses no tenen un valor absolut ni un comú denominador com la moneda que les relaciona o potser casa teu val el mateix ara que fa 7 anys?

Per cert, si el sexe es pot contar en minuts podriem dir que fer maratons i fer sexe és el mateix... no? O m'estic perdent?

Els colors són infinits tot i així només se n'utilitzen 4 per graduar les pistes d'esquí... I si fas un fora pista? Quin color és? Ja t'ho dic jo: blanc, pur, verge, perquè hi pintis a sobre l'experiència que et doni la gana.

L'escalada esportiva són graus?? Jo quan vaig a comprar i em donen gat per llebre m'enfado i penso que m'estan timant i amb el grau passa el mateix. No hi ha concens, de fet varia i ara resultarà que el primer 9a no el va fer el Wolfgang Güllich sinó el Ben Moon perquè un any abans va encadenar Hubble tot i que quan va anar a provar Action Directe va haver de deixar d'escalar de la tendinitis que va pillar.

Ja ho deia l'Einstein, si el temps és relatiu... imaginat el grau o el valor de les coses...

Isidre ha dit...

Oriol bona descripció del color del fora pista. "blanc peqruè hi pintis el que vulguis" Un bon graffiti a la neu.
Bon post nanu

Anònim ha dit...

oriol; definitivament t´estàs fotent una empanada important i aquest cop el teu post és ben poc encertat

a partir d´ara si tant et creus el que prediques quan tornis anar a fer esportiva o solos; no et miris quin grau té la via en les "topo" i aviam que passa

t´agradi o no el grau és una mesura objectiva i aproximada de la dificultad per superar netament aquella ruta

i d`això ja fa uns quants anys que internacionalment es fa servir

La Mare de la Arantxa Sanchez Vicario

Bullarolas ha dit...

Queda clar que algú s'ha sentit al·ludit... potser és que pia al 8anu o que li agradaria... però que tothom foti el que vulgui, no?

I els anònims... Els anònims és com si fessin tercers amb parabolts.. Vull dir que no tenen valor per signar amb el seu nom: imagineu-vos a les tàpies (siguin grosses o petites, plenes de parabolts o netes de ferralla. A partir d'aquí, qualsevol debat és buit..

Me'n vaig a entrenar.. que si m'estic una setmana quiet, perdo el punch assolit amb tant d'esforç i tanta suor..

Anònim ha dit...

Bullaroles, i que te a veure que sigui anònim o no? Jo no tinc compte a google ni cap de les identitats que demana, llavors que faig no puc opinar?
I el teu nom?
Ara donaré el nom Josep... o no.... qui sap....
És la seva decisió firmar com l ´hi surti de la polla.
I que consti que em sento al-ludit pel comentari dels anònims, en part, per què no faig escalada i si en fes a tú t´ha d´importar una merda si escalo el grau que sigui amb parabolts o no. Jo no critico ni el teu blog de ni l´escalada que fas amb tota la ferralla penjant.

Anònim ha dit...

Exacta!
I es veritat que sóc la mare de la Arantxa!
I visc a Andorra, pais de corruptes, prepotents e ignorants.

En general esclar!

nenivan ha dit...

mare de la tenista de crits orgasmics, t'equivoques. La graduació d'una via no és en cap cas objectiva. La graduació es va modelant a través de les percepcions que van tenint els diferents escaladors que repeteixen una via i que es consolida si aquesta percepció tendeix cap a un punt en comú. Pero aixó no vol dir que tothom hi estigui d'acord. Amb la meva corpulencia de nyicris hispanic m'he trobat moltes vegades amb un pas que no he tingut manera de fer i en canvi la majoria passa per allá diu que és 6a. I a més, si la graduació fos objectiva, d'on venen els comentaris "aquí regalen el grau" o "en aquesta escola costa triunfar". Si fos objectiu, un 7B seria igual aquí i en la xina popular.
La graduació i els topos són informacions orientatives per saber on et poses i evitar els percals. En esportiva, en certa manera també. Comences a escalfar en algun grau que domines i acabes provant aquella via que creus et pot costar més.
Les graduacions es varen crear per donar informació d'una via no per crear campions. Aixó ha estat una perversió d'aquest esport. El fons d'aquest esport és la manca de normes i només faltaria que algú digués a un altre com ha d'escalar i com s'ha de pendre cada escalada, pero el que no es pot oblidar és que si no hi ha normes, tampoc hi pot haver-hi rankings i campions.
Saludus companys
Un que té el IV+ XR consolidat a vista. (algú entén la graduació aquesta de les lletres?)

Isidre ha dit...

Anònim, mare de l'Arantxa o de qui et surti d'allà.
Em dic Isidre i tinc el bloc amb el que signo visc i sóc d'Andorra. T'has colat tio amb lo dels corruptes, prepotents i ignorants.
Aquí l'ignorant més gran que hi ha ets tu que no saps defensar cap argument si no es faltant a la gent, com tu mateix has demostrat. I mira si és fàcil si no t'agrada hon vius ja ho saps...
I si no escales perquè et permets el luxe de fotre a parir a la gent?
Ah si, es veritat l'ignorancia et fa ser atrevit.

Talabard ha dit...

Aquest anònim és idiota o què?
S´ha autoinsultat per estar a Andorra?
Es clar és d´aquells xarnegos que estan al pais, cobren i el foten a parir.
Mare meva que fatal està la gent.

Cesc ha dit...

Hòstia nois i noies, l’Oriol sempre llença un pedra i de cop i volta apareix un anònim amb el cap abonyegat.
Per cert, els “ masters” de Maratons les corren en 150’ o 2:30 hores. ?
L’asfalt i la roca no es lo teu.

Anònim ha dit...

Isidre, sr andorrà, per cert on escaleu a andorra? al caldea?...

el que em fa ser atrevit i sincer no és la meva ignorància sino el meu anonimat i el parell d´ous que em penjan.

però tu ets sincer?

vane ha dit...

No entenc res !!! Crec que no he desenvolupat prou el meu pensament crític, em sembla increible que arribeu a aquestes reflexions, totalment desvancada. Feliç dijous gras

Isidre ha dit...

Anònim, efectivament ets curt...
D'ous i de ment

Anònim ha dit...

Ei colla de matats, deixeu-me un tir, quie això és canell, que això demana un bon joc de braç.

EL GRAU és una mesura de la dificultat, peò la dificultat existeix...ho heu oblidat??

URI si el que vols és fer el dominguero fes-lo...estíra't al sol o a la platja...això NO ES ESCALAR.

Escalar és pujar amunt i com més dur millor, AMB o SENSE NÚMEROS, i qui més dificil i dur puja evidentment més bon escalador és ( que no va aparellat necessariament en ser bona persona, no té res a veure, ni en ser especialment intel.luigent).

l'ABC és una persona que en el seu dia va escalar bastant i que ara viu de recordar el que va fer, i creu que allò que va fer era una passada....burilar l'ARCO IRIS quan al costat un paio sol hi obre un A4+...o obrir per dalt el llarg dur de la EASY quan al costat s'hi obre´per sota a vista i en rotpunkt un 6b....

Colla de matats....qui hi ha aqui que faci vies dures, parets dures, artifos durs i blocs durs???? NINGU...

ës curiós que si ajuntem i sumem les capacitats escalariols de qualsevol dels cometaristes no suma ni de bon tris allòq ue fant la majoria de escaladors fanàtics que us envolten...

Imagineu discussions d'astriofísica en un bar...aix``o és elq ue hi ha aqui...

A cagar tots plegats i el blog sencer que no és més que una olla de grills ressentits, anònims criticaires, fumetes i sobretot l'amo que no puja una pedra des de fa anys...

BON MATERIAL per estudis psicosocials...

HO SENTO PERÔ ALGU HO HAVIA DE DIR

Oriol ha dit...

Ok. Com diu el Cesc és culpa meva. Poder m'he passat amb les desqualificacions sobre el conill... tot plegat és molt surrealista i només volia ser un joc de paraules. Però em reafirmo amb tot el que després hi he escrit. L'objectiu d'aquest bloc (com diu la vane en la última piada del passat post) és sortir de la nostra zona de confort. Deixar enrera els costumes, els camins establerts, replantejar-nos tot el que hem après i posar-ho en dubte per buscar-ne una nova versió que s'adapti més a la nova realitat. L'últim que ha de ser aquest blog és una mena de diario de patricia on es tracti d'aviam qui diu l'insult més gros... patètic. Convido al Víctor, a la Vane i a tots els que vulguin a pensar i filosofar, sobre això que ens agrada tant...
De moment continuarà la cosa amb anònims, de fet és una realitat, emmascarada, però real. Només esperem que algún dia surtin de la seva zona de confort i donin la cara per aportar tant o més del que ho fan fins ara...
Sense faltar, això sí!

PD: He descobert que un bon amic animan-te en el pas difícil des del peu de via pot decotar la via mig grau... o més!

algu ho havia de seguir dient ha dit...

En el moment en que es parla de GENT i es posa en qüestió la seva ètica o el seu compromís tant tu com els que intervenen en el debat haurien de esta disposats o bé a que la seva ètica o compromís es posin igualment a debat, o que s'hi posin les persones...especialment les que s'identifiquen!

Tot argument igualment ha de estar suportat per un pensament raonat i (sobretot) lògic no? Sinó són xorrades. EI que es poden dir xorrades, i no passa res, però aleshors són xorrades, es reconeix i ja està.

El debat sobre el grau és una capullada com l'enfoques...dir-li a un xorra que ho és no és més que pura retòrica. Qui viu pel grau és tant burro com aquells que es preocupen per ells. ARA BE, si apart d'això critiques l'escalada de dificultat quan no ets capaç de pujar una banqueta...això encara és pitjor..o que els SAVIS dels qui beus, apart de no haver practicat amb un exemple ètic a ultrança, MAI s'acostaràn en realitzacions a persones que ni pien , ni jutgen, ni escriuuen imbecilitats filosòfiques i parcials al desnivel, em sembla de VELLS DESPLAÇATS, igual que la opinió que puguin tenir principiants o gent que mai ha estat en una gran paret o en ambient alpí, o sota un bloc de 8a o encadenant un 8c...com el 99% de persones que intervenen en aquests debats tant SERIOSOS. Quins grans criteris tant ben escollitrs com a jutges del que ha de ser o no ha de ser!!!

Res, que tot queda en quatre arreplegats que passen el dia al teclat dient COM ha de ser un món que quan arriba el moment ells mai hi són, especialment tu ...curiós no? Que guai!!!!!
Si vols obrim un gran debat ètic sobre la ètica i el compromís de la música neorrealista...estareu igual de informats i les opinions tindràn una gran trascendència i pes teòric en el devenir de aquesta activitat...

Per gestionar les entrades d'anònims es prou senzill: o gestiones els anònims tu mateix o gestiones la manera que entrin...si no ho fas t'exposes a això, o es que simplement t'interessa que hi siguin no? Primer perquè es monten uns pollastres d'imbecilitat total, com el blog en sí, i després perquè si s'hagués de debatre de manera racional i ordenada, amb gent que aporta opinions que fan millorar o creixer la visió i el sentiment de l'escalada possiblement et trobaies que no hi ha ni un comentari.

Aquests temes aparentment tant interessants estan tant allunyats del panorama d'escalada verdadera i actual com tu mateix i els que hi participen...

a reveure bandulerus ja us ho fareu.

Ah! i falisitats pel prugrama, sempre l'escoltu!

Oriol ha dit...

Felicitats Anònim però crec que ho pots millorar!
Treu-li les desqualificacions i substitueix-les pel què tu creus que és l'escalada.
Fes-ho sense utilitzar cap savi del que has begut, ni cap referència escrita...
Llavors estaràs fora de la zona de confort, estaràs a la nostra ona, benvingut i gràcies per escoltar el programa...

Jaumegrimp ha dit...

M'ha costat decidir-me a opinar...entenc, o em smebla entendre que el que proposes en el post és obrir un debat, com en altres ocasions, i crec que te n'has sortit i prou be!
L'escalada no és el grau, el grau és una de les moltes particularitats de la nostra afició.
Afició, activitat, esport, dígues-l'hi com vulguis que demana molta constancia, esforç i dedicació i tan remarcable és qui assoleix les màximes dificultats "objectives" ( dígues-li 8è, 9è grau) com qui s'esbaralla amb un quart grau...
Per mí l'escalada és un constant desig de superar-me o de mantenir-me, amb independencia de la dificultat...
Les persones no es mesuren pel seu poder adquisitiu, díguem-li èxit, grau etc sinó pel que són persones i d'aquestes n'hi ha de totes menes, facin el grau que facin...
i quan la coneixe's realment és quan t'hi lligues i surts a grimpar, faci el grau que faci.

Cesc ha dit...

L’any 1992, un escalador diu en un article seu :

“””Después de escalar, al levantar el porrón y ver la silueta de la montaña y el cielo azul, ¡ que satisfacción!, y al bajarlo y ver a los compañeros riendo y comentando, después de haber compartido una jornada con ilusión, podemos pensar que quizá para mucha gente en este deporte no es mejor el que mas hace sino el que mas disfruta, y ya sabemos que de grandes cenas la sepulturas están llenas pero también de gentes, fracasadas e insatisfechas las zonas de escalada se llenan.””””

Anònim ha dit...

marcel millet...un gran savi...?????

Anònim ha dit...

Nice...Anonimus!! M'agrada que bloquegis la pàgina de la CIA i que sumis... Encara més...
Perquè Marcel Millet no és un savi?? Fes-nos de Julian Assanchs...

vane ha dit...

Fun té respost en el post anterior.

I pel que fa aquest, tot i que el fil s'ha perdut una mica dir que a vegades costa fer afirmacions, jo aquesta la tinc clara: estic enganxada a l'escalada. Tot el dia hi penso, sovint hi parlo, em miro les mans repetidament i m'enorgulleix tenir-les fetes pols, cada dia escalaria. L'escalada m'ha permès conèixer el meu cos i treballar la ment, la personalitat i com no? Sentir-me en la muntanya, tot i que encara la tensió no em permet disfrutar en les reunions, però, no m'imagino la meva vida sense l'escalada, ara mateix, forma part de mi i la necessito físicament i psíquicament. El que m'aporta és irremplaçable.

"PACA" ha dit...

Al anonim que critica l`ABC:

Jo faig artificial dur,y l`Armand,en L`ACTUALITAT,obre 6c per sota (Jo ho he vist)i d`artifo fa A4 sobrat...ha evolucionat o no?

...si veiguesis com escala,et suicidaries penedit!