dimarts, 21 de juny del 2011

Article 28 (solo integral)


Si mai has sentit córrer aquest "esport" per les teves venes alguna vegada t'hauràs plantejat fer com a mínim un solo integral. Sota la meva humil opinió el solo integral és la disciplina reina d'aquest "esport". És l'últim esglaó per superar. Si hem estat capaços de humanament pujar per una paret, si ho hem fet acompanyats de corda, assegurances, mosquetons i demés però no ens han fet falta perquè no hem caigut. Si hem superat el repte en lliure. Què ens impedeix deixar la corda, l'arnés i els ferros i enfrontar-nos a la paret de manera natural? Si abans no hem caigut perquè ho hauriem de fer ara? Si era una via que estava molt al nostre límit sempre podem baixar el grau. Què ens impedeix de practicar l'escalada sense corda? Que no hi ha marge d'error. Però si fa 20 anys que escales i aquella via l'has fet mil vegades, amb bambes, sense magnesi, xapant només dues cintes i la fas amb els ulls tapats per escalfar què t'impedeix de fer-la sense corda? Des d'aquí vull reivindicar aquest "esport" tant oblidat que no entenc perquè va tant en desús... Recordo que abans tots els cracks de l'escalada feien solo integral: Edlinger, Destivelle, Bachar,... avui en dia tothom crida molt, molta xifra i pocs solos (excepte algun yankee). Es practiquen totes les disciplines de l'escalada excepte aquesta: el bloc, l'esportiva, la clàssica, l'artificial, el psicobloc, tradicional... què passa amb el solo integral? ningú diu que facis el teu màxim grau en solo integral, baixem el llistó, però no deixem morir l'escència de l'escalada! Des d'aquí us animo a tots a practicar aquesta disciplina que de ben segur us deixarà records inolbidables i moltes sensacions irrepetibles per omplir posts i posts dels vostres blogs...