dissabte, 19 de març del 2011

Article 22 (Campió del Món)



Ja feia dies que tenia aquest article al "tinter" i crec que és un bon moment per treure'l.

Doncs bé resulta que en l'últim Vèrtex se li fa una entrevista al Ramonet ja que ha estat el primer Català en guanyar la Copa del Món d'Escalada de Dificultat. Enhorabona Ramón!! Tot i el mèrit que té el que has fet els de la "gran" revista Vèrtex no t'han sabut trobar una foto prou bona per ser portada?? No tinc res en contra de les muntanyes belles nevades o no... Però l'aconteixement s'ho mereixia. Què farem d'aquí 10 anys quan ningú no guanyi una copa del món (déu no ho vulgui) posarem una foto del Ramonet, aquell noi que un dia ho va aconseguir??? En fi, fins aquí la meva crítica al Vertex i a la Feec de retruc.

Llegint amb detall vaig detectar un parell de coses que em van sobtar:

La primera és la resposta que dona davant d'una pregunta: "Sí, podriem dir que ara sóc el millor escalador del món en escalada esportiva"
Perdoneu que discrepi. És el millor escalador de plafó, desplomat del món. Com que les competicions d'escalada són d'allò més aborrides pel públic que no practica aquest esport han de ser espectaculars per nassos; i els organitzadors el que fan és construir grans estructures desplomades per tal que els escaladors progressin per damunt dels caps del públic que els adora... I en això, aquest 2010 en Ramon ha estat el millor (en el conjunt de totes les compes que no han estat poques). Jo no he seguit gaire el calendari ni el tipus de competicions però segurament no hi ha hagut cap via (ni classificatòria ni final) que consisteixi en escalar una fisura. Una opció podria ser: phoenix+tales of power+ separate reallity la classificació seria la mateixa?? És escalada de dificultat?? Per no parlar de les vies d'adherència que són escalada en estat pur. Ja pots entrenar i entrenar que si no tens fe y templanza no vas enlloc. Què més?? Vies verticals, off-widths, diedres llisos rollo book of hate, ni cap prova de psicobloc.... Per mi, el millor escalador de dificultat (m'agrada més que dir el millor en escalada esportiva) del món és aquell qui domina millor totes les tècniques. Ja sé que és culpa dels organitzadors, però que s'espavilin. L'escalada és quelcom més que anar cap per avall. Em sembla que és a King Lines on es veu el "gran" Chris Sharma bufant com un animal per fer una fisura de 5.12...

La segona cosa que em va sorprendre és que en l'entrevista en Ramon assumeix que de vegades ha graduat alt... que hi ha alguns 9a's que els ha cotat a l'alça i potser no ho eren... Flac favor a la xifra i al gran Güllich. Recordo haver sentit a dir que el Ramonet és l'únic escalador que ha fet la Rambla 9a+ estrictament per on s'ha de fer, que tots els demés s'escaquejen a buscar un canto salvador... En fi, potser pensaré que el fet que sigui tant humil no és tant bò... potser el millor seria que el millor del món comencés a posar els punts sobre les is i decotés i recotés tot el que li sembli que per alguna cosa és el millor del món...

Felicitats Ramon.
Visca Cataluña!

10 comentaris:

Anònim ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Eo màquina molta raó bou!!.....Pues una entrevista a la dos i poc més.....ara eso si donar-li cop a una pilota val una millonada....ni punt de comparació.

Salut!

Isidre Escorihuela ha dit...

Ai mareta meva que patirem... ;-)
Estic desconcertat i no ser que dir-te...
Crec que les compes s'han d'agafar com són compes !!!
Per d'altre banda veig difícil disser-nir sobre qui és el millor...
Per la meva mare sóc jo, no en tinc cap dubte i ella tampoc, malgrat no m'hagi vist escalar mai en la seva vida. Però jo no ser ni escalar cap per vall, ni pujar-me per la Rambla amb l'escaqueix... Però m'ho passo teta, quan les cames em tremolen al mitg d'una angoixant fissura de Montrebei. Això és art si senyor!!!
Seriosament, difícil i complicat penjar-se i autoproclamar-se el millor en res. Crec que cada un a de ser el millor en ell mateix.
Felicitats Ramón.

Anònim ha dit...

Si senyor, ja era hora que hi hagués un català campió i a més que vagi de la manera que vulgui, cap per avall, del dret, del revés.
Tal com diu d´Isidre les compes son aixó i prou més una manera de proclamar campió a alguna persona.
Ja s´ha començat a fer alguna compe de psicobloc i també "rallies" de vies llargues.
Serà millor algú que ho dominés tot?
Potser el mes regular seria el millor.
En fi dificil, dificil.

Anònim ha dit...

VIVA HONDURAS...ei que m'he errat, volia dir VIVA catalunya...ai que no VISCA CATALUNYA!!!

DUBERWILLq ue se t'ha colat una "enye" no contemplada en la ortografia del bell parlar llesamí...

A lu que iba:

El nen de MANLLEU va supersobrat allà on vulgui, segur, des de les "plaques" llises d'arenisca de la via aquella llardosa de Sava que li ha posat el nom de la xati, fins als MEGASOTRES que calgui.

Al EDU marin li van deixa un tascó, li van dir que no tenia collons de posar-lo en un foradet en una paret de 1000 metres al Troll i ell, tossut, va i obre per sota un 8a+ pillant-se de líquens i assegurant al segon a cos (joder com pesa un segon jumant de la cintura no?).

Suposoq ue si vols guanyart un campionat del món ( que no vol dir ser el millor, sinó guanyar-lo), t'has de concentrar, i debats estilístics sobre si s'és millor en 30º o 50º de desplom, ´`es banal...ha guanyat i ja està.

Per mi EL MILLOR és un concepte, a nivell de resultats DINAMIC, avui s'és el millor i demà ja no ets ningú...

ELS MILLOR són aquells que mab el seu estil i ascencions fan un pas endavant en un moment determinat...quelcom que no s'havia fet abans i que realment implica una MILLORA en l'esport.

No és EL MILLOR, sinó que la història el recorda com un dels MILLORS.

HISTORIA CLASSICA APART, escaladors com GULLICH, HUBER, el POU, ANDRADA, ONDRA i SHARMA, iels bloqueros variats que fan animalades cada cop més dures i més brutals...aquest són els millors....sens dubte.

Les compes són un vertex de l'escalada que s'allunya al màxim de la seva essència, i comparteix unicament material i certe tècniqes, ni l'espai ni la tàctica i poquíssimes regles...és simplement ESPORT, mentre que l'escalada és simplement un estil de vida i de entendre la muntanya...

i felicitats al de MANLLEU per haver guanyat als contrincants fent esportiva sobre resina i sota el crono...ha de ser brutal...

A veure quan prova la xilam balam, o apura el mirall...per això sí que sempre el recordaríen!!!

Jordi Fraginals ha dit...

juas juas!!
Sabia que sortiria lo de la M.Alba!!
Jo tb vai flipar quan vai veure el totxo!!
En fi, hauran de venir els pedrizeros a confirmar grau!! Allí han cotat màxim 8a+/b!!

I les fisures ni nombrar-les!!

Anònim ha dit...

el noi de Manlleu...un pobre autista, que si no fos per l´escalada poder estaria treballant a una lavaderia industrial

el Marin, en 5 anys poder estarà aparcant autodchoques agafat a les antenes

anònim tu ho has dit, avui ets a dalt i demà als inferns, el dificil no és arribar sino mantenir

vinga que us moqui la iaia a tots

Jordi Fraginals ha dit...

Caram! M'he quedat sorprès de les reaccions negatives que desperta algú tant modest... Està clar que ser el millor i modest és una combinació fatal. En tot cas trenco una llança a favor de qui ho ha encadenat tot tot i tot en roca freeky i que si vulgués podria decotar-ho tot per sota el 9a, eliminant senzillament aquest grau. De fet si hagués nascut els anys 50 seria un Rolling Stone i tindria aquesta actitud... Però ha nascut a la generació dels funcionaris...

Anònim ha dit...

OJU,

Crec que se'ns en va el tema...que una persona no faci parets o clàssiques no significa res...

Sobre el caràvcter...em sembla deplorable elq ue l'ànònim diu...enveja pura??

En Bridwell JA que ha acabat en la misèria, o en Messner ha de anar dient tonteries perquè algú li foti cas, el yablonski es va fotre un tret al cap, en Bachar es va suicidar ( en certa manera) i hi ha tants altres casos iguals...l'escalada no deixa de ser una fugida ( positiva o negativa) de la realitat, i qui més qui menys hi aboca el bo i dolent que posseeix com a persona..simplement...hi ha de tot, com al món.

De vegades certes crítiques sonen a enveja, certes adulacions sonen a assumpció dels èxits `personals com a propis ( "hem guanyat el campionat del món???")...

I el de Manlleu, de 7 a 11 fotent traccions en un sòtan...

L'èxit no li treu ningú, AQUEST ANY ha estat el millor en constància, resultats i concentració al final...això és el que ha estat.

Ja no es pot dir qui és el millor en TOT, va per disciplines...

En Roca crec que l'ONDRA està galàctic, i d'aquí a 4 dies el ODDO li farà ombra si segueix igual.

Jordi Fraginals ha dit...

Dan Osman, Alain Robert...