dilluns, 28 de febrer de 2011

Article 21 (Pandora)

Gràcies Oriol per destapar la caixa dels trons des de CELIAVERN. Des d'aquí t'acompanyem amb un escrit a càrrec de JRR amb banda sonora obligatòria:


La mort d´un ídol

Poder per a les noves fornades d'escaladors addictes al xapa y sigue i que tremolen quan la darrera assegurança s'allunya més de 20 ctms. dels peus no té gaire impacte la mort den John Bachar, però per a mi sí, era el meu ídol de joventut com escalador.

Corrien els anys 80, que per cert ara estan tant de moda, quan amb el meu primer sou guanyat sortint de classe fent d'ajudant a la botiga de queviures dels veïns de Lleida, vaig poder comprar el llibre ESCALADAS EN YOSEMITE d´en George Meyers (1979). En aquella època gris de transicions polítiques on els presentadors dels tele-diaris sortien fumant davant d ´una cortina prisada com a únic decorat, aquell llibre va canviar la meva vida, el deuria llegir i mirar cents de vegades, mentre en els auriculars del meu Cosmos Dual em bombardejaven les orelles els sons psicodèlics del Dark Side of The Moon dels Pink Floyd.

Dins d'aquelles pàgines vaig descobrir la meva religió: l´escalada. La meca: Yosemite; i Jesucrist: en John Bachar.

De totes les fotografies destacaven les d´un noi ros de cabells llargs lligats amb un mocador i pantalons blancs, amb les mans brutes d´una pols blanca i amb un cos atlètic i àgil, molt lluny d´aquelles imatges d´escaladors europeus amb barba, envellits amb pantalons de pana i sempre agafats a tot menys a la roca.

Des d´aquell moment la colla de Sabadell i Terrassa, addictes a Sant Llorenç i de tant en quant a Montserrat, varem intentar emular aquells herois yankees i ens varem calçar els primers peus de gat, baudriers de cintura, carbonat de magnesi comprat a les farmàcies i com no, pantalons blancs. Allà varem dir adéu a les Cletes, al Simond Integral i a la jaqueta Monplay...

Un univers es va obrir davant nostre i tot gràcies a en "Bachar".

Pels adictes al rocòdrom cal que sapigueu que en Bachar va ser qui després den John Gill, va començar a entrenar per escalar millor, a fer boluder, traccions, a córrer, a fer equilibri i a meditar. Aquí resta el seu llegat, com les primeres ascensions mítiques dels 70 i 80, sempre en lliure com Astroman, Bachar-Yerian i tantes altres, sense oblidar el seu récords de velocitat com empalmar The Nose al Capitan i la Regular al Half Dome en poc més d 14 hores. Escalava totes les modalitats; el bloc, les grans i monstruoses parets del capitan i la faceta que només pertany als escaladors escollits; el solo integral.

Aquest tio va ser un profeta i un purista, es va oposar fins al punt de tallar i eliminar els primers spits d'expansió colocats a Yosemite, amb el pseudònim de l´escalador de la nit, enfrontant-se a tota la comunitat, però el temps i la llei li va donar la raó doncs actualment està totalment prohibit taladrar a les roques del park, per mantenir un estil i l´ètica de l´escalada tradicional a Yosemite.

Les primeres crítiques sobre aquest avançat purisme també li van arribar des de l´Europa hortera de malles de lycra i colors fluors, però ell va callar les boques a mitjans dels 80 en un viatje a Frankenjura i va obrir i encadenar la via mes dificil del moment un 7c i de nom Chasin the Train (esteu perden el tren).

A nivell profesional a més d´escalador, com assessor tècnic va catapultar la firma española Boreal a ser la marca de peus de gats mes venuda arreu del mon entre els 80 i els 00.

Podria escriure moltes coses sobre ell però només heu de buscar i regirar la història de l´escalada, mirar enrera. Conèixer el passat ajuda anar endavant.

Jordi Rubio Rocabert

13 comentaris:

Anònim ha dit...

el DARRER MOHICÀ, PERÒ, VA PERDRE L'AVIÓ...

hikin' THE plane: 7C+ VA SER LA RESPOSTA...i ACTION DIRECTE la puntilla final...

De vegades el tren s'escapa de veritat iq uan te n'adones només et queda protestar per la teva incapacitat, però com que un mateix no ho accepta aleshores toca reivindicar el passat gloriós...

LA meva avia ( extremenya) em deia CUANDO SEAS PADRE COMERAS GÜEVO...

Anònim ha dit...

sr anònim el passat gloriós no cal ser reivindicat, forma part de la història.

som els altres qui ens agrada veure l´heroi derrotat i acabat, ens fa sentir bé ambles nostres misèries

t´agradi o no hikin the plane, una via de 9 mts, és res comparat amb outer limits en solo

jrr

Oriol ha dit...

Gràcies als dos per posar llum sobre la història d'això que "alguns" anomenen "sport"...

Anònim ha dit...

Sport..., això no èren un paper que parlen de fútbol?!!

Oriol ha dit...

Sí, com el Desnivel que ja no saben de lo que parlen. Fins al punt que el fill de l'Aznar diu que l'escalada ja no és lo més important.

Fi d'un cicle.

TRanki ha dit...

Huepa bows...poso cullerada!

A veure, de fet sense el Bachar igual no existiria un HUber o un Ondra...és ecrt...ni sense el PREUSS el BACHAR...

Per arribar a passar del Vº al VII es va passar pel VIº, i per fer VIº van caler una serie de claus i expansion que el PREUSS (que va morir fent un V+ dels seus) no acceptava...

S'hagués arribat a fer VIº evolucionant a base de morts com en PREUSS?

MOdificant suposo la ment humana, a base de IMPOSICIONS segurament...però aix`suposa un cost que en u "sport" la societat segurament no assumiria...

mentre el PREUSS es matava només escalava ell o hi havia un NORMA de escaladors que apretava cada finde sense els seus objectius ni ètica?

Tots eren BACHAR o hi havia una norma de escaladors que tibava de claus i burils amb bota dura i casc orinal?

De fet avui també tenim els nostres Bachars, però la majoria prefereix no matar-se i anar a margalef...COM ABANS!!! Simplement que aviui la nORMA té una disponibilitat tecnològica OPTIMA pels dies que corren, igual que els d'aleshores la tenien pel seu temps...

Sense la esportiva el huber no faria el que va fer el bachar però multiplicat per tres, igual que el BUBU apura, no 7a+ sinó 8b+ en paret i burils vells...és el que hi ha i l'evolució és això...

HI ha molts bachars, millors, m´s forts iq ue li passen la mà per la cara...i també milers de no-bachars, com abans, que mai es mataràn fent solo perquè és absurd si ho analitzes en el 99% de les maneres de veure-ho...

I tantmateix aquests bachars, actualment tampoc es plantegen haver perdut cap reialme ni cap dècada ètica...simplement estan en una altra fase...suposoq ue d'aqui a uns any ja piularàn com vellets destronats ( algun ja fa analisis matemàtics de si és possible fer 9b+ i tal...deixem-ho...).

L'altre dia llegia un llibre ( HUBER) sobre les tre-cimme...hi havia un article alemanys del 1919 on els "bachars" d'aleshores protestaven conta la joventut que usava cordes i claus i que "esportivitzava" la manera de enfrontar-se a la muntanya fins al punt de destruir la essència de l'alpinisme...els criticats eren Comicci i cia...

I de fet, la NORMA dels escaladors, de tot això passen un tou, són debats de 4 il.luminats ( molt savis) que, segurq ue en el fons, provenen de aspectes més forcos, o no, de la seva manera de entendre el seu paper en la escalada que no pas de un principi ètic inamobible ( tots anem varaint la ètica en funció de les bostres capacitats, fins arribar a un limit de incompetència, elshores ja no escalem i ens dediquem a dir als altres que ho han de fer com nosaltres creiem i ja no podem assumir..-.)

Hi ha tres opcions ( l'home és estupidament senzill):

1) la BACHAR PREUSS...la menys usada, sens dubte, implica el suicidi per principis

2)La YANOSOYLOQUEFUÍ o LOQUEMEGUSTARIA SER, tengo un truco que me funciona bien y critico a los que estan por debajo, aunque tengan otro trucos mejores que el mio

3) a mi plim...jo es que de politica no hablo...

M'oblidava la 4)..JO FAIG EL QUE PUC, i tampoc m'ho passo tant malament...

hehehe...apa a agudir!!!

TRanki ha dit...

UPS m'oblidava...loor als herois, en serio!

Sóc un mitòman i no ho puc remeiar...

recomano un lliebr de LIVANOS ( crec) HISTORIA DEL SEXTO GRADO...brútal bows, brútal...

Marieta ha dit...

Plas, plas, plas (són aplaudiments per en Tranki, que ningú es confongui)
No podria estar més d'acord.

Molt bé el llibre del Livanos, et diré més, l'estil narratiu em recorda al teu.

TRankilillu ha dit...

Iepa, repeteixo: que constiq ue sóc un mitòman.

EL BACHAR era el PUTO amo, igual que el HENDRIX o el JIM MORRISSON. Va fer coses al.lucinants, però tinc els meus dubtes que els exemples a seguir ( si ho hagués de recomnar al meu fill o ho hagués d efer JO), siguin aquests personatges...

Salut i solos ( o bloc alt..o millor el descafeïnat psicobloc...heheh!)

Uri, encara que sigui una caixa de trons, aquets articles conviden a la sana reflexió que bona falta ens fa, i a pesar del debat polèmic, alguna conclusió pot treure cadascú a l'hora de escalar o fins i tot a l'hora de fer cacac a sota les vies...

Simplement el bo que té és que pensar sempre ens duu a una conclusió: RESPECTE...

Salut rebow, see u this afetrnoon...ja parlem de Momies i browns?

Lai ha dit...

Ak escrit em va conmoure al juny del 09 quan el vau enviar des de la pxb.Vaia crack el bachar...!!!
Per mi, q fa dos dies (si hi arriba!) q estic en això de l'escalada... no deixa de causar-me admiració, i més encara, veient els temps q corren.

Oriol ha dit...

Ei uri! Ja saps com era això de l'escalada al principi... una conquesta vertical... A mi m'agradava veure gent "flotar" per llocs que tu ni oloraves... i xapant 3 cintes de 10... em quedava amb la boca oberta, em suaven les mans i somiava en algun dia ser jo aquell Astroman... Encara em suen les mans.

Però ara fem hangdogging, dictem les vies com metralletes, molestem els veïns, i no deixem opciò al descobriement de la roca...

Lai ha dit...

sí, sí... a més, hi ha qui li surt per defecte... x més q diguis, si us plau, escalo jo, ja m'equivocaré, no em diguis res, apa R que R, dictant passos, també hi ha espontanis, q et flashegen, en fi, és el que hi ha!.

Flashamigo x 2 birres ha dit...

No confonguem massificació, intromissió i tal amb que els reultats de un bon flaix poden ser brutals...

Saber escoltar, interpretar, evaluar i anticipar, obtenint un rotpunkt flaix és un art bidireccional de compartir que els qui no saben escoltar o compartir potser no poden entendre...

Se'n diu SINERGIA i és el que ha permès avançar a la humanitat en molts altres aspectes...

UN BON RUTON al flaix és un resultat infinitament millor que tancar el cap i fotres a fer saques i burrades GASTANT roca i magnesi igual per res...

Sobre intromissions..pos clar, en tot són intromissions, i en escalada també,....igual que els crits o la mala educació...

No voler ompartir o escoltar a casa meva també era de maleducat...

Hala, que ja he fet escàndol.

Petons a tots!