diumenge, 20 de febrer del 2011

Article 20 (Amics)


Estimats Amics (Dear friends),

Vaig tenir la sort de tastar primer el granit de Yosemite que el de Cavallers. Vaig aterrar a San Francisco jove, fort i plè d'il.lusió. Allí m'esperaven noms com Jim Bridwell, John Bachar, Peter Croft, Lynn Hill, The Nose... Ràpidament em vaig adonar que de poc em servirien el conglomerat de Montserrat o el calcari del Montsec. Tot i això, vaig donar el millor de mi mateix, vaig lluitar-ho tot i vaig passar moltíssima por. Però la Meca no enten l'idioma de l'esforç, vaig tornar a casa amb la cua entre les cames i amb el Gran Capitan i el Half Dome pendents... Però em vaig endur una lliçó magistral, una lliçó que a les nostres terres quedava una mica difosa...: "A les fisures no se'ls hi posa parabolts". Allí els invents del senyor Ray Jardine es respecten i s'utilitzen.

Fa poc, uns 4 anys, vaig escalar per primera vegada a Cavallers. Em vaig presentar amb els meus quatre friends disposat a tastar el granit del Pirineu, a escalar poc i passar molta por... No us podeu imaginar la decepció que vaig sentir en trobar-me parabolts gegants, daurats i lluents al costat de fisures perfectes... Vaig intentar escalar amb friends però evidentment les línies de parabolts no seguien sempre sistemes de fisures i jo tampoc sabia molt bé on volia anar. Després de fer el ¿ridícul? davant de múltiples caçadors de xapes (entre ells els meus amics i jo) vaig guardar els pocs friends que tinc a la motxilla i em vaig dedicar a xapar parabolts tota la setmana...

He reflexionat molt des de llavors i continuo sense entendre com podem obviar matarial ¿revolucionari? que ens converteix en escaladors més ètics, en consumidors més respectuosos de muntanya... tot a canvi de la comoditat de que algú et dispari quatre xapes enmig d'una paret i et digui per on has de pujar? 

No estic parlant de la via llarga, parlo de l'escalada. Perquè collons no podem agafar l'hàbit d'agafar els maleïts friends (que al final em pensaré que són enemics) per anar a fer esportiva?? Ja n'hi ha prou de fotre parabolts on no fa falta!!

Quina merda de país és aquest? Visca el turisme i la comoditat? Així anem que venen de tot el món a xapar xapes i entre pegue i pegue se'ns caguen per tot arreu. I és clar, si no ens importa omplir les parets de ferralla per què collons ens hauria d'importar que se'ns ompli el bosc de merda? No voliem reconeixement? Doncs aquí el tenim, premi, merda per tothom. 

Aquesta és l'alçada del llistó que hem posat i tothom se'l salta.

Mentrestant a Yosemite ja tenen noms com Tommy Caldwell, Dean Potter, Alex Honnold...  i  nosaltres tenim en Novato, en Citro o en Luichy. Lo més semblant a Yosemite que tenim són les putes furgonetes California... Que en fot de temps que ens venen merda a través del Desnivel i l'Escalar cagumlaputa...

Visca el Tronc, el Tac de Fusta, el Merlet i el friend... encara que vingui dels USA.

PD: Avui m'he desfogat bastant... demano disculpes si he ferit la sensibilitat d'algú, per tal que tingui opció de rèplica he habilitat els comentaris per a anònims. Abans no ho estaven per culpa de la meva incompetència. My apollogies, friends.

14 comentaris:

Cesc ha dit...

Gran pregunta amb nombroses respostes poca-soltes.
L’aparició de l’expansió fou un invent revolucionari i ràpidament també fou massa utilitzat.
La qüestió era pujar amb el minim d’expansions.
La roca dona per a molts tipus d’assegurances, i les fisures encara mes, siguin del tipus de roca que siguin.
Qui equipa o obre vies i no sap posar tascons,friends, pitons, tec…. I pensa en els futurs repetidors que no prenguin mal, va i li fot una expansió!!!!!!!!!!!
Malament, molt malament.
Si jo obro una via, penso en el meu moment i l’exposició o risc del futurs repetidors, no el tinc en compte.
Qui vulgui fer la via, ell mateix, es la seva elecció, però mai per no estar a l’alçada de les circumstàncies, rebaixarem l’escala i el compromís al nostre mediocre nivell.
Molta gent dirà, “un joc de friends, alien, camalots,tascons,tricams,etc………, valen molts € “, doncs noi o noia, ja tels aniràs comprant poc a poc i faràs vies d’acord al teu material ( ho et penses que tots els escaladors tenim molts €)
Això s’anomena societat de consum i tot te que ser ara mateix.
Poc a poc, amb ganes i interès, s’arriba a tot arreu.
Això dona per molta polèmica qui l’hi vulgui trobar.

Isidre Escorihuela ha dit...

Ai que rebràs...
;-)
Salut

Marieta ha dit...

osti, xato...estem tots esperant, a veure què passa jejejeje

Per cert, després de la meva aportació al post anterior el silenci ha estat absolut, com és això? pensava que algú hi diria quelcom.

Doncs res, que et sigui lleu jejeje

Fent el mono per l'Aresta Brucs ha dit...

Empaitar una foto, l'èxit fugisser, la proessa, ....i presumir-ne es clar.
Obrir vies sense expansions és una passada. Quan són llargues, encara més. Però qui anirà a fer una via de més de sis llargs a un racó on cal fer una patrulla d'un parell d'hores, amb un descens incert..., on cal llegir la paret, a més de la roca... Està clar, poca gent. En el meu cas empaito la vivència, que no el grau.
En el seu temps vaig deixar d'escalar per que no sabia com encaixar en un món ple de xulos, amb els que no podia competir.., ple de farsants que piaven i piaven.
La veritat, el món està ple de grans escaladors. Sigues coherent amb el que dius, escala i escala. No deixis d'escalar, i mira de fer-ho de la manera que menys et faci sentir malament.
Quin sentit te fer les coses a vista , si poses per davant l'etica. Quin sentit te el grau si poses per davant la vivència...
No hi ha creient més fervorós que el convers, i en que ens hem convertit???

Armand Ballart ha dit...

-La majoria dels friends que tinc els hi recuperat de les vies i algun l'hi comprat de segona mà. Aquestes alçades encara no disposso del camalot blau, pero vaig fent amb la resta, no problem.
A males estan els Exèntrics que també funcionen si es saben possar.
Cal anotar que la major part de les vies anomenades "clàssiques" estan obertes sense friends i es poden repetir igual.
El no tenir friends no es cap escusa. Per norma general n'hi ha que en tenem masses i no escalen res. I gràcies a tots aquells que per raons diverses abandonen friends per les vies, és tot un repte treu-re'ls i una gran satisfacció penjar-los al sarró.
Si sabeu d'algun camalot blau abandonat, aviseu-me, gràcies.

Anònim ha dit...

i tant...

allà feien Blade Runer i aqui Los Tres Bingueros

allà Escaladas en Yosemite i aquí el Chapa y Sigue

en fi que t´esperes dun pais de catetos on la festa nacional es anar punxant un pobre toro

"venga bicho"

JRR

paca ha dit...

quasi al 100% d`acord!!!...però no posis al luichy al mig,ha fet moltes vies i molta feina...i , malgrat no m`agrada el seu estil,el seu esforç s`ha de reconeixer...personalment el problema de cavallers (i d`altres llocs) es soluciona caminan més i trobarem les fisures que busquem...
Mola que et desfoguis (jo vaig neixer indignat!)

Cesc ha dit...

Goita aquesta piada, tens que caminar molt i et trobes això.

http://luichy-lanochedelloro2.blogspot.com/2009/06/el-capucin-deja-vu.html

paca ha dit...

m`he la menjo amb patates!!!! es un pecat amb el material que hi ha avui en dia,posar chapes en unaa fisura!!!
...pero en luichy no la va obrir aquesta no?
...hem sap greu, però el primer que arriba a una via la obre com vol (amb això te raó)

en fi...llàstima de via!!!!!!

Anònim ha dit...

home Paca, el luichy haurà fet molta feina però precisament aquest és el problema.
Aquest tio hauria d´estar arrestat per anar amb jerseys de ratlles, fer terrorisme ecològic i per no parlar en català portant 40 i pico d´anys visquent i foradant aquí



JRR

Anònim ha dit...

Ben dit JRR, per les terres de lleida en corre un altre de tio que ja deu tenir el "taladro" com a protesi.
De totes maneres hi hauria d´haver espai per tothom i hauria de correr un codi, escrit o no escrit que si hi ha vies obertes netes així es quedin.
Peró a més gent hi ha més dificil de controlar i més cabreig pels "puristes".
El qie su està clar és que l´escalada, com molts esports, el seu camí era anar a la seguretat pero amb criteri.

SALA

Cesc ha dit...

Ei, JRR, Ewing, no? xerras tu o al Suellen?

aquest que anomenes afet moltes coses i el de ferna tantes donen peu a que moltes siguin lloades i criticades.

El problema no es una persona.

Es el colectiu amb ple.

TRanki ha dit...

PACA, la DEJA VU la va obrir en PERE VILARASAU (que també ha obert NARAYAN, JIDDIX - al'hivern), que ha escalat la HEIDI sol, ha apurat amb mi la FERRAN OLIVÉ, ha escalat IMAGINACIÓ deforme, la 1a repetició de VUDU, i ara equipa 8c's...

Simplement es tracta de no tenir una norma inalterable per uns principis que, rascant, rsacant, no són més que limits que ens posem a la pròpia possibilitat d'abús...

Evidentment aquesta via ( deja vu) no és cap abús, sinó un pler que ens va regalar una persona que no només podia passar-hi sense els bolts sinó possiblement sense els bolts i sol...

NO es tracta de l'ús, sinó de l'abús...´s l'unica premissa !!!

Jordi Fraginals ha dit...

Collons uri, ets un putu filòsof!!
Savi savi.