dissabte, 15 de gener de 2011

Article 17 (Hang-dogging)


Va, ho confeso, l'altre dia vaig encadenar "Action Directe" sense magnesi. No ho volia dir per no fer-me l'important però la veritat és que no em va costar gaire. Un parell de pegues. Qui m'assegurava? Un amic del Bernabé, un paio molt maco. Amb l'emoció de l'encadene vaig córrer cap al ciber-cafè més pròxim i em vaig conectar al Facebook per fer-ho públic i així guanyar-me un lloc en el món de l'escalada virtual. Va ser llavors quan se'm va acudir buscar en "Wolfgang Güllich" dins la població Facebook. Em va sorprendre veure que tenia perfil, però el que em va desconcertar més és que després de fer-li una petició d'amistat me la va acceptar. Això si que té collons, una cosa és mentir com un vellaco i dir que has fet Action Directe i l'altre és fer-te passar per Wolfgang Güllich!! Correcuita vaig tornar cap a casa i vaig rellegir el llibre "Wolfgang Güllich, Una vida en la vertical" i després d'una lectura en diagonal vaig confirmar que la memòria no em fallava, Wolfgang Güllich està mort, va morir el 1993.

Després d'aquesta introducció tant necessària com veridica arribem on realment volia anar a parar; rellegint el llibre d'en Güllich em vaig topar amb un article fantàstic escrit per ell mateix titulat: "Les diverses modalitats o l'autoengany en l'escalada esportiva".

L'article és fantàstic i posa sobre la taula tres conceptes genials + 1:

1.- "Veni, vidi, vinci": Si definim l'escalada lliure com la renuncia absoluta de tots els mitjans artificials d'ajuda (claus, friends, plagabolts;...) ja sigui per descansar-hi o progressar-hi; i acceptem que el nostre propi cos és la única sol.lució per superar la força de la gravetat. La sol.lució òptima d'una via és al primer intent, sense informació prèvia; a vista. "Vine, vi y venci"

2.- "Yoyoing": La corda només hauria de servir per evitar danys físics en cas de caiguda però mai ha de complir la funció de facilitar les coses. La única sol.lució seria despenjar-se fins al terra després de cada caiguda sense realitzar cap inspecció del punt on hem caigut. Un cop a terra, treure la corda i tornar a començar.

3.- "Hangdogging": S'ha de diferenciar el yoyoing d'un altre estil menys valuós en el que es practica la seqüència després de la caiguda. El fet de treballar combinacions de preses que possiblement mai s'haurien pogut deduir amb la necessaria fluidesa en un intent des de baix fa que no tingui cap sentit contar els intents.

4.- "Top Rope": Sense cap mena de dubte el pitjor estil consisteix en practicar i provar una via prèviament amb la corda des de dalt, tècnica que equival a reconèixer que un no està, en realitat, a l'altura de l'itinerari.

Per tant si som fidels a la definició d'escalada lliure: 1 i 2 són sol.lució; 3 i 4 no.

No cal ser molt abellut per veure que avui en dia l'estil nº2 no el practica ningú.
Som la generació hangdogging.

Aviam si endevineu quin serà el pròxim pas?
La generació... t.r.


Photo: M'he confòs de Wolfgang.

22 comentaris:

Victor Rosi ha dit...

Molt bona reflexió. Amb el psicobloc no hi ha discussió només pel mg.

Qui ha possat aquests ferros (bolt) a la pared que van tan malament per posar els peus?

http://www.tv3.cat/videos/3031990/Psicobloc


Felicitats pel blog!

jaumeppiqueras ha dit...

Ep Oriol! no sabia que tenies blog!! t'he linkat al meu així estaré al corrent dels teus posts.
Bon article, en Gullich un mite!
anomenes els plagabolts...discrepo, la plaga no són els bolts sinó el mal ús que s'en fa.

Lai ha dit...

No hi ha una via a Ansó q es diu algo de Plagabolt?? :))
Mmm q pesimista, encara hi ha qui practica l'estil 1 i 2, tot i que sí, tens tota la raó.... es la graditis, suposo!.

Atori ha dit...

AMEN URI!!

Excelente reflexión.

El de la foto, ¿es una simulación de cómo sería Güllich si viviera?

Me encanta tu blog.

salut i tapia

P.D. deberían inventar chapas rugosas.... porque cuando vas apurado y necesitas apoyarte en el "hierro", se hace hasta peligroso... no veas como resbala!!

Dani Mauri

TRanki ha dit...

BONES REFLEXIONS BOW...

D'en Gullich hi ha quelcom que se'n pot apendre, també, que era la HONESTEDAT i el FANATISME.

Si hi ha un principi BASIC en l'escalada esportiva ( no confonguem modalitats), i en l'escalada en general, és que l'objectiu és una progressió personal, respecte a un punt de partida inicial...estar sempre més fort i ser més capaç...peròi més que u8n mateix, no que els altres...

Aquest camí té unes estratègies ( toprope, yoyoing...etc) que no són objectius en sí mateixos...l'UNIC objectiu és el ROTPUNKT, i si cal usant prèviament el toprope ( practicable com a via per assumir una via que ens supera)...

Crec que el MAL esta en creure que no ens superem a nosaltres sinó a la resta, i comparar-nos, de manera que AMAGUEM com hem escalat una via, o diguem que esta xupada quan ens ha costat desenes de intents.

Fins i tot hi ha qui s'inventa encadenes...

Com deia en GULLICH, els fets sobre la taula, la unica ETICA és actuar i dir la veritat, la resta són estils més o menys bons sobre els qual l'important és no autoenganyar-nos...

Bullarolas ha dit...

Quin Krak!

molt interessant... l'evolució de l'escalada esportiva (com a acte merament esportiu, en el seu sentit més literal) ens depara un futur tan incert com estrany.

salut i dogging

Marieta ha dit...

molt bo, sobretot el detall fotogràfic.
Però, jo em pregunto (perquè realment ho desconcec): es que abans la gent -escaladors esportius, que sí, també són gent- anava més de primer o feia més el yoyo que ara?

I per mi l'estil a vista també és el millor.

(per cert, el comentari que et vaig deixar al post anterior no és un dubte sinó una afirmació)

Isidre ha dit...

He llegit i rellegit el teu post diverses vegades i ara he rellegit tots els comentaris de la gent... I no ser que dir-te de tot plegat.
Si mai l'escalador esportiu (perquè avui tant sols parles d'aquest oi ?) arriba a ser generació T.R.(que per d'altre banda no ho crec)no serà que actualment els nous escaladors (la majoria fabricats a rocòdroms)tindràn un concepte irreal de l'escalada degut a la seguretat que els i ofereixen els rocos que a cada metre i mitg es troben una xapa?
No ser que en diria el Wolfgang d'aquests escaladors de plàstic... Segurament que el Wolfgang de la foto els hi faria un rèquiem amb totes les notes.

Oriol ha dit...

El post es titula HANGDOGGING perquè és el concepte que més em va xocar després de llegir l'article del Güllich (pàg. 53 del llibre "Wolfgang Güllich, una vida en vertical" de Tilmann Hepp. Ed. Desnivel). Simplement el desconeixia. Desconeixia que tots fem HANGDOGGING i desconeixia que el nostre gran mite descarta aquest estil com a sol.lució per encadenar una via. No ho dic jo, ho diu ell.

TRanki ha dit...

Ei bow...

El "PERREO" ( una mena de traducció eslang de hangdogging) va ser BLASMAT als 70-80 pels "clàssics" de l'escalada trad. americana en lliure...

A partir que l'inventor del friend ( en JARDINE) que estava a "anys vista" dels d'aleshores, va usar aquesta tàctica per treballar i ENCADENAR vies que elslocals no podíen van passar dues coses:

a) que els locals el van arraconar ( típic d'algú que es veu superat)
b) que ls espabilats van veure la llum per poder provar vies gal`ctiques que abans els costava mesos de treball o fins i tot no podien ( col.locar un seguro per sota pot ser impossible segons el cas o l'escalador).

El resultat és que:

SI ENS DESPENGEM PER PROTEGIR UNA VIA PER DALT ( base esportiva a ultrança)
SI USEM EL MILLOR MATERIAL PER LIMITAR el bloqueig psicològic que suposa la por a caure i poder lluitar fisicament al màxim

¿Perquè ha de estar el TOPROPE criticat com a estrategia?

EN CAP CAS es considera el TR més enllà que UNA TACTICA per assolir el nivell fisic o mental que requereix una via abans de enfrontar-s'hi per sota.

NINGÚ considera "feta" una via encadenada en TR.

L'ONSIGHT és el "millor" dels estils, però ni l'únic ni el més efectiu per assolir el màxim nivell ( verdader objectiou de l'esportiva)

L'úinic que cal ( gullich inclòs) és tenir clar això, la resta són voltes a no entendre la separació entre escalada esportiva, i escalada trad. ( que curiosament usa molt més el TR per assumir les vies que són sempre molt més perilloses...!).

UNA VIA encadenada a vista

LA MATEIXA VIA feta al SEGON intent, després de un TopRope de inspecció

LA MATEIXA VIA treballada PER SOTA i encadenada amb 5 intents en dos findes ( un per assumir-la i un per encadenar)

¿Qui és millor escalador- ordenar de manera decreixent-?

Igual que en la TRAD, o la clàssica, hi ha molts conceptes confosos i sobretot la incapacitat de no assumir canvis que succeeeixen i que sovint són per millor ( avui es fa 8c+ a vista i escalar alt nivell a vista s'ha generalitzat)...

TRanki ha dit...

Ei gef,

Extenent la reflexió sobre el que comentes.

No es poden confondre RESULTATS amb EINES, ni objectius amb estrategies.

Una via feta en YOYO ACTUALMENT no esta considerada encadenada ( aleshores sí)...abans hi havia els estils PINKPOINT, REDPOINT, CREU VERMELLA i CERCLE VERMELL...actualment només són vàlids el pinkpoint i el redpoint, tot i que sovint s'assimilen.

Entenc que les diferencies en aquest estil en escalada d'autoprotecció tenen molt de sentit...en escalada esportiva no massa...

EN LES COMPES s'escala onsight però en PINKPOINT
EL SHARMA quan es salta una cinta esta REDUÏNT la dificultat física de la via, donat que limita l'esforç de xapar!

etc...etc...

Joder el SANT GULLICH quantes dicotomies que ens va deixar en quatre ratlles..

Saluuut

EL GRAU de una via ( de la roca) és la OPTIMITITZACIÓ en l'ús de les preses disponibles.

En alt nivell no es pot graduar a vista donat que les millors combinacions apareixen després de intentar trobar les millors...

mbertr ha dit...

Acabo d'aterrar al teu blog, i el post sobre el senyor Mozart (o era en Güllich?) m'ha fet entendre el compromís al que feies referència l’altra dia a la Panxa parlant d’un bloc taronja. Molt bo l'article. En comparteixo la filosofia plenament. Merda de grau...merda d’exhibicionisme post-industrial...(sembla que hi estiguem immersos de manera inexorable).
Hangdogging? La gràcia és el dogging (cancaneo in spanish) a seques. Aquest, també et permet “treballar combinacions” de “preses” que en situacions quotidians quedarien lluny del teu abast...Què és, doncs, el dogging o cancaneo? Ale, ale, què en diu el Goggle?

Oriol ha dit...

Hombre bertranilla!! Quan no sabia quina foto posar de capçalera del blog vaig pensar, calla, poses "dogging" al google images i... en fi, suposo que et refereixes a això... no vaig tenir collons de posar aquelles imatges com a capçalera de l'article!!!

Oriol ha dit...

Tranki (uri), la pregunta és, com va encadenar Action Directe el Güllich?? va fer hang dogging o la va fer a yoyo...???

jordi r r ha dit...

PROVES O ESCALES?

l´altre dia a Montserrat vaig veure arribar 2 "autochoques" (escaladors que porten a la motxilla clavada una canya caça bolts), un dells va montar un 8a que semblava que el cabron agafés papallones i àla, vinga tops.

conclusió: imagino que mola més tornar a casa després de provar un 8a que d´escalar un 6c

TRanki ha dit...

perrrrrrea perrrrrreaaaa! Ja em sembla sentir en franeleixon cantar-hoooo

Isidre ha dit...

jordi rr
Es que aquest feien antening una modalitat patètica de l'escalada que val la pena fer-li un post... I que el Wolfagng de la foto també els hi faria un rèquiem

Rehtse ha dit...

Eiiiii!!! que cadascú escali com vulgui!!!!
objectius, estrategies, grau???? hangdogging, top rope...que cadascu senti l'escalada com li doni la gana. Per mi totes les posibilitats són respectables tot i que no les comparteixi totes. Hi ha molts camins per arribar al mateix fi, i ningú té dret a treure'ns el dret d'escollir, ni tan sols el Wolfagng. Per mi l'escalada és llibertat, perquè fins i tot en aquest món ens han de dir cap on hem d'anar i com fer-ho?
Enhorabona pel blog Uri!!!
e

Talabard ha dit...

Rehtse, doncs crec que no tothom ha de fer l´escalada com li doni la gana. Evidentment jo havia fet top-rope ara... portar una antena per anar xapant i desgastar la reunió a base de fotre pegues...ho trobo fora de lloc.
Si no pots fer 8a doncs fas 7c o el proves amb la tècnica de l´article.
L´"antening" és el doping de l´escalada. Et dona una realitat equivocada de la dificultat de la via igual que el top rope.

Marieta ha dit...

Ei, permeteu-me un apunt. Les canyes van de puta mare per xapar les primeres difícils i no trencar-te els turmells, per xapar un pas que no et surt i poder-t'ho mirar. SACRILEGI! (i després gent anti-canya me la demana per posar la primera, ai ai ai) doncs a mi no em sembla pas malament.
Comparteixo opinió amb Rehtse. Tot i que, personalment i avui en dia, no faig mai top ropes, però respecto qui els faci, només faltaria.
En Gullich deuria mirar l'Action de xapa en xapa com fa qualsevol mortal que vol pujar de grau (menys el Sharma a Es pontas, perquè logicament no podia)

Daniel Riera ha dit...

CRack Oriol!!

Jose ha dit...

Collons, quants noms raros, si tothom escales sense la necessitat de dir jo he fet això o allò no farien falta tantes classificasions. Deixem fora de l'escalada el nostre EGO i gaudim de la natura i la roca, del seu tacte, de la seva fredor, calidesa, respirem a cada moviment i fem un somriure a la vida.