dissabte, 29 de maig del 2010

Article 8 (La Muntanya)


Un dia ma mare em va dir: "si puges una muntanya, després l'has de baixar"

També em va ensenyar que a la muntanya no es crida. Això va pel Sharma i tots els sucedanis.

La natura té un ordre i un silenci natural si l'alterem convertirem la muntanya en ciutat i la ciutat ja és una selva.

L'escalada és l'art de pujar les muntanyes més belles;
i el compromís la mostra d'amor cap a elles i cap a la natura que les envolta.

Estimeu-la.

diumenge, 16 de maig del 2010

Article 7 (Territori de matats)

Ni tu ni jo per més que ens entrenem podrem fer els 100m llisos en menys de 10 segons.

Encara que ens donguessin una beca olímica i ens hi dediquéssim exclusivament 8 hores cada dia amb els millors entrenadors del món, per més que ens dissenyessin unes bambes especials per xaparros i que ens fessin una dieta específica per gordos, fracassariem.
És una qüestió genètica. O tens el físic o no el tens.
Poder m'he equivocat i fots 1,97m, tens uns quadriceps que semblen míssils i ets marró com la xocolata amb llet. Si és així, demano perdó, però llavors qui s'ha equivocat de blog i d'esport ets tu. Perquè l'escalada és territori de matats.

El dia que vaig descobrir l'escalada vaig pensar: "nano estàs salvat". Després de fracassar en tots els esports del món (olímics i no olímpics) vaig fer el descobriment de la meva vida: "l'escalada".

Quin esport més bell. De res et servirà haver nascut amb més muscles que un ninot de HEMAN perquè el muscle més important de l'escalada és dins del teu cap. Aquesta és la màgia de l'escalada. Ja pots tenir els bíceps d'un goril.la que com a dins del cervell no hi tinguis la ment d'un faquir has begut oli.
El tema és aquest. Si ho distribuíssim en percentatges la cosa aniria així:
Atletisme = 99% condició física + 1% condició mental
Escalada = 50% condició física + 50% condició mental

Per tant:
Aixeca la mà dreta, posa la teva mà esquerra sobre el llibre "Escaladas en Yosemite" de George Meyers i repeteix en veu alta: "Juro per Déu, John Bachar, Patrick Edlinger, Wolfgang Güllich, Peter Croft, Alain Robert, Alexander Huber, Carlos Garcia, Dean Potter i Alex Honnold (entre d'altres) que mai més gosaré no passar por. Juro per Déu i tots els que acabo de nombrar que la màgia de l'escalada és que fa por. Juro per Déu i tota la tropa que mai més diré que el seguro està lluny, diré que sóc un cagat i no mereixo fer aquesta via. Juro per Déu i ells que mai més escalaré una via en top rope sinó sóc capaç de fer-la de primer. Per tant, juro per Déu i tots els que han portat l'escalada en el seu estat més pur que mai més gosaré no passar por mentre escalo i juro que si això passa seré capaç de veure-hi més enllà del grau, més enllà del pròxim seguro, més enllà de la meva vanitat i adonar-me que el meu esport s'està morint i m'haig de plantejar com reanimar-lo".

diumenge, 9 de maig del 2010

Article 6 (El grau ha mort)


L'olla fa xup xup. És el moment de sucar-hi pà, tastar-ho i dir la nostra.

Recentment el Desnivel ha publicat una petita entrevista al gran (posa't de peu abans de llegir el seu nom) Alexander Huber. Gran perquè si intento resumir les seves escalades més destacades esgotaré les 375 paraules que em vaig imposar com a màxim en cada article i no hauré hauré pogut ni mullar el pà.

Bé, doncs per si no has llegit l'article te'n faré un resum molt ràpid: bàsicament en Huber reparteix unes quantes hòsties a tort i a dret, parla bastant clar i català i en resum ve a dir que actualment el 90% dels 9a d'avui en dia s'haurien de decotar.

M'encanta. La caldera fa xup xup i les olors que se'n desprenen prometen molt. Anem a sucar pà.

Hi ha una cosa que queda molt snob que consisteix en utilitzar vocàbuls en anglès per designar les noves tendències: el freestyle, els coolhunters, el showbussines i el que ens ocupa, el softgrade. És una paraula que ja planava per sobre de totes les nostres ments mentres les revistes s'omplen la boca de: "9a al segundo pegue", "2 9a en el dia", "La Rambla (9a+) en 4 pegues". Avui en dia tothom fa 9a.

El gran Alexander Huber se l'està començant a tidllar de boig sembla que hagi perdut el senderi com si fos el mateix Quijote de l'escalada. Doncs bé jo que estic gordo i no faig 7a faré del que em correspon, de Sancho Panza. El defensaré. No pot ser que tot cristo foti 9a i només 8 o 9 persones hagin pogut encadenar Action Directe. Un respecte pel grau, per la història i pels seus protagonistes.

Parlant de protagonistes, hi va haver un paio, llàstima que ara és mort perquè segur que posaria una mica de llum sobre l'asuntu, (abans de llegir el seu nom aixeca't ves cap al campus-que-t'has-muntat-a-casa-sense-dir-res-a-ningú-perquè-tothom-es-pensi-que-de-cop-i-volta-t'has-posat-fort-com-si-fos-una-qüestió-divina-quan-en-el-fons-el-que-fas-és-matar-te-a-sèries-d'amagat i intenta pujar per les regletes més fines a base de monofingers) sísí, estem parlant del gran Wolfgang Güllich.

Wolfgang Güllich el millor escalador d'esportiva que hi ha hagut en tots els temps perquè va ser el primer d'elevar 4 graus l'escalada esportiva:

KANAL IM RÜCKEN primer 8b (X) 1984
PUNKS IN THE GYM primer 8b+ (X+) 1985
WALL STREET primer 8c (XI-) 1987
ACTION DIRECTE primer 8c+/9a (XI) 1991

És com si el Sharma, que ha estat el primer de fer 9b, fos el primer de proposar el 9b+ el 9c i el 9c+/10a. O sigui que un respecte. Resulta que cap de les anteriors vies ha estat decotada. És més, el que diu el Huber és que si Action Directe que es considera un dels 9a més durs que hi ha, en el seu dia es va graduar com a 8c+/9a (XI en l'escala alemanya), tot lo que es considera més fàcil que Action Directe hauria de ser 8c+ com a molt.

La polèmica està servida.

Així que vaig a dir la meva: Crec que hi ha una falta de respecte pel grau. Si volem figurar en les pàgines de la història de l'escalada hem de ser molt exigents amb els nostres encadenaments. Moltíssim. Sinó passarà el temps i la quantitat de gent que encadenarà la nostra via es multiplicarà, això serà un simptoma de que anàvem equivocats. Si tenim respecte pel grau només l'apujarem quan n'estiguem completament convençuts i el pas del temps ens donarà la raó. Entre un grau i el següent hi ha d'haver un salt prou gran perquè ningú en tingui cap dubte. I sobretot el "+" no és un matís, és un grau en si mateix. Per tant el 9a+ és un grau en si mateix i ha de ser clarament més difícil que un 9a. Així que si fas un 9a i et costa més que un altre no té perquè ser 9a+, ni tant sols 9a/a+. Sinó respectem aquest salt, el grau es desvirtua i si el grau es desvirtua ja no és una referència, per tant, ha mort.

El que passarà i ja està passant és que el prestigi ja el dona el grau sinó la via en qüestió. I entrem en la paradoxa que dóna més prestigi encadenar Action Directe que la majoria de 9a+ d'avui en dia.

Com en l'escalada clàssica on el grau només és una referència i més enllà del grau, el nom de la via i el dels aperturistes és una marca d'identitat, de bellesa, lògica, compromís i també de dificultat.

"El grau ha mort".

diumenge, 2 de maig del 2010

Article 5 (Test de personalitat)


Si fóssim afortunats i l'ordre dels esdeveniments s'hagués produït d'una manera diferent; podriem imaginar una situació en què el muntanyisme encara ha de néixer. Les tres muntanyes que apareixen a la fotografia encara no han vist la seva primera ascenció i a més a més a la web (http://www.betandclimb.com/) s'hi juga curiosa i històrica aposta:

¿Quina de les tres muntanyes que apareixen a la fotografia creus que es conquerirà primer? Mont Blanc, Eiger o Cervino (l'ordre de nominació es correspon amb el d'aparició en la fotografia).

Poder per jugar-nos els doblés abans voldriem saber dades importants com a quina alçada cotitzen aquests monts. Doncs bé, xifres importants:

Opció A - Mont Blanc: 4.810 m/€
Opció B - Eiger: 3.970 m/€
Opció C - Cervino: 4.478 m/€*
* (el fet que la lletra de la opció coincideixi amb la inicial de la muntanya és casualitat. Pensa que el Cervino també és conegut amb el nom de Matterhorn)

Ok, interiorment, perquè si ho mires a la wikipedia fas trampa. Tria un cim. Fes servir la teva intució. Ja el tens? Si? Segur?

Molt bé. Si la teva resposta a la pregunta ha estat:

Opció A - Ets un alpinista superficial i resultadista però amb una gran ambició. El teu objectiu és la xifra, deixar el llistó més amunt. El cim més alt d'Europa, el prestigi de ser el primer de trepitjar el gegant dels Alps et mou més que cap altre motiu. Guanyes 4.810m.

Opció B1- Si has escollit aquesta opció perquè és la muntanya de menys alçada podem afirmar que ets un alpinista racional i que vas pas a pas, primer els horitzons més propers i després ja anirem creixent. Tens un llarg recorregut i si aconsegueixes construir una base sòlida construiràs una gran piràmide. Guanyes 3.970m.*

Opció C- Si la teva opció és el Matterhorn és que ets un romàntic. Més que un alpinista ets un amant de les muntanyes. Les mires als ulls i deixes que et sedueixi la seva bellesa i més enllà del repte o la dificultat el que et sedueix és l'atracció que sents per la seva a forma. Guanyes 4.478m.

*Opció B2- Atenció perquè si pensaves pujar l'Eiger per la cara nord ets clarament un alpinista avançat als teus temps i molt aventurer (totalment foll). El teu compromís amb l'aventura et portarà directament al Cel ja sigui a través de l'èxit o de la mort. Recorda que Eiger vol dir Ogre en alemany i no en va, el 50% dels escaladors que intentaven aquest vessant de la muntanya morien en l'intent. Guanyes 3.970m o no.

Conyes a part, el primer cim que es conquereix dels tres és el Mont Blanc i es conquereix el 1786!! Van ser Michel Gabriel Paccard (el de Hewlet) i en Jacques Balmat (el de la botiga). El següent en conquerir-se va ser l'Eiger el 1858 (no sé qui, ni per quina cara, però per la nord està clar que no) i finalment va caure el Cervino l'any 1865 a càrrec d'una romeria formada per 7 escaladors.

Photomuntatge: Mont Blanc, Eiger i Cervino.